Peter Gone Hernàndez, més conegut com Bruno Mars, va nèixer a Hawai , el 8 d´Octubre del 1985. Ës cantant, compositor i productor . Pertany a una familia on la música és present d´una o altre manera en tots els seus integrants . Bruno té 6 germans més igualment lligats a les notes.
... Aquell día no sé perque el teu gest em va arribar a l´ànima. Quan vaig arribar a casa, tot seguit vaig seure a la butaca, havent agafat abans un paquet de fotografies de l´armari dels fantasmes .
La mare va ser qui va iniciar el costum de donar un nom a cada moble-contenidor ... , el calaix inútil, el buró dels rebutjats, l´armariet de les andròmines... cada lloc on ella hi destinaba un servei concret per a guardar records ó qualsevol altre cosa digna de ser guardada, hi posaba una etiqueta i allí només si podien trobar els records en sintonía amb el nom que hi figuraba. Jo he seguit la tradició des que ella va marxar. Tinc un lloc per la roba amb el nom " atreveix-te " i un armari amb el nom " dels fantasmes". La cosa funciona . Encara fa poc que visc en aquesta casa i els mobles són pocs, però ben segur que el temps m´ajudarà en aquesta tasca.Baix baixar la intensitat de la llum, m´agrada aquesta sensació, amb dona més caliu. Baix desembolicar el paquet. En ell hi havien totes les imatges d´una época concreta , la de quan vaig treballar a l´estudi de Disseny gràfic , de la Mireia Falcó. Allà ens varem conèixer ho recordes, Angel ? Tu anaves sempre amb una llarga bufanda negra o marró en temps de fred i en temps de bonança la canviaves per una de seda de qualsevol color. La duies d´una manera desenfadada, enrrotllada amb varies voltes ; em recordaves a les dones d´aquella tribu africana que tenen el coll molt llarg, a base d´anar afegint cada any una nova anella, donat que aquesta característica els distingia d´altres tribus, conferint-te´ls-hi una mena de dignitat de classes.
De mí mai no m´havies dit res, em parlaves poc, com si pensessis que no estava a l´alçada del teu nivell. Passavem llargues estones cadascú al seu lloc. Tú cercant imatges,movent-te sempre amunt i avall, sortint i entrant. Passaves pel meu davant com un día ventós en hores de fred. Jo mentre maquetant.
El costum de les hores ermes em duia a mirar sense veure. Un día cansada de veure passar el temps, vaig decidir deixar aquella feina. Els comunicà que a finals de mes la deixaria i així va passar. Tú no hi eras, però no et va pas preocupar, ... ni tan sols una nota damunt la taula, ni una trucada al contestador de l´empresa. RES... res.
Va ser dur pero fermament decidida a renovar la meva vida, ben aviat, vaig canviar el look. de les meves idees. La nova feina que va sorgir, em va semblar bé i les dues noies i un noi que treballaven junt amb mí, també. El temps va jugar les cartes al meu favor i aviat varem començar a sortir plegats i un nou horitzó em va ajudar a treure´m del cap tanta obsessió per coses que no tenien sentit.
Una nit, vam anar a la disco tot i no agradar-me l´ambient, pero mai no he volgut ser una nota discordant. Estavem asseguts prop la pista , quan la meva mirada va veure una silueta d´espatlles a mí, semblava... sí ?, no ?... crec, crec que és ell... Vaig esperar que es dongués la volta i sí que n´era ell. Les meves amigues em varen dir que el coneixíen de feia temps. Vivía prop d´una d´elles. Era una història trista la d´aquell xicot. Vivía amb el pare vell i malalt i d´antuvi tenía una novia que el va deixar per un altre a causa d´estar cuidant del seu pare, sempre molt entregat . La noia n´estava gelosa del temps que passava amb el pare i se´n va buscar un altre. Aquella realitat amb va obrir els ulls, la imatge que tenía d´ell va cambiar completament...
Al día següent, vaig passar per casa seva i a la portería hi vaig deixar un paquet per ell, amb una nota que deia "sé que t´agraden les bufandes, tant a l´estiu com a l´hivern, abriga-t bé i llueix-la. Sigues feliç cuidant del teu pare "
A l´endemà vaig trobar un missatge d´ell al telèfon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario