* Quan la bellesa emergeix del podriment .

He creat aquesta imatge , com a fons d´un relat que està sempre predestinat a acabar en abstracte...

Tarde o temprano todos nos volvemos gatos negros.

Con olor a polvo, más que nunca.

Madrugaremos: viernes, sábado y domingo.

Esperaremos, nerviosos, nadie te avisa sobre cuando te has de convertir en buen cristiano.

¿Quién nos echará flores? Yo no las quiero.

El polvo en polvo,la mugre genera mugre.

...Tengo miedo porque olvido más rápido de lo que vivo.

Son los segundos, los minutos, las horas, los años.Y aquí, ¿qué edad tengo?

¿qué edad crees que tengo?Eso no importa, quizá...¿Qué edad tienes tú? Anónimo

Aquest poema trobat per casualitat, passejant la mirada per uns papers oblidats, m´ha recordat un vell problema. No sé de qui és, però podria pertànyer a les inquietuts de moltes persones, que desmes pel món, van donant voltes i voltes al mateix interrogant de l´engoixa d´existir per deixar de fer-ho... la premura del temps..., l´escassetat de futur..., el per què quan sóm molt joves, som insegurs, més tart ens vestim d´una seguretat falsa i quan som vells ens plantem davant la incertesa... el per qué de l´oblit de les vivències... Però també pot ser possible que donar voltes i més voltes a un misteri que ens està vedat i que mai no sabrem, ens fagi perdre el temps. Es fàcil que actuant així desaprofitem les ocasions de gaudir de moltes coses ... hi ha infinites oportunitats de fer-les, només hi ha que mirar al nostre entorn. Cadascú de nosaltres tenim una sèrie d ´ afinitats que per no deturant-se a pensar, no les descobrim .

Tots tenim tendències a... només cal posar-hi el nom i iniciar el nou camí . La major part de les coses, es poden escometre segons les possibilitats , bé amb una forta embranzida i picant alt ó be poc a poc, amb la calma d´un goteix per arribar a l´objectiu que també aquest por ser humil ó ambiciós. No ha de fer por l´edat que tinguem, siguem joves, adults o més grans. Si podem viure amb il.lusió i anar per un camí ple de projectes, no hi haurà l´angoixa de viure, no tindrem temps ! . Ningú sap quan arriba l´hora dels gats negres, i encara menys si després resultarem gats de colors... Es absurd pensar en negatiu, perque fer-ho ens aporta més problemes per una cosa que ignorem del tot com serà ! C.V.