15 Desembre. 2.010 Seré breu. Crec que la vida en solitud, que no vol dir per a res sentir-se ó estar sól, és una manera de viure molt intel.ligent. En primer lloc tota persona que viu sola , no quan no li toca més remei, per enfermetat, vellesa restringida ó perque l´han deixat, sino quan respónd a l ´enunciat del programa d´avui, per desició pròpia, s´acull a una sèrie d´avantatges:
La persona és ella mateixa.
No hi ha desgast de convivència.
Es pot programar lliurement la vida
Es pot tenir una vida molt més plena reunint-se lliurament amb amics
Es pot tenir igualment parella i conviure-hi esporàdicament, sempre que es vulgui
Es poden tenir fills compartits i dur una vida de caire familiar , amb naturalitat.
Si un cau malalt, sempre hi haurà l´altre que, esporàdicament o no, el pot cuidar.
Per aquells que es posen a viure en companyía per no estar sols, que tinguin en compte que, mai ningú, pot assegurar viure en companyia quan un es vell ó jove, donat que el més normal és morir a destemps.
I per acabar, diré que hi ha un sens fí de raons que partint d´un anàlisi i perque no, d´una pràctica, la persona decideixi finalment viure sola i practricar l´autosuficiència . Hem de mesurar molt bé si estem disposats a renunciar ó a recuperar ó no, segons sigui la nostra manera de pensar i la nostra personalitat , pero mai no decidir sota l´aixopluc d´un núvol rosa ó bé per motivacions egoistes ó econòmiques... a la llarga això és un mal negoci.
Quan un disposa lliurement del seu temps, té més oportunitat de ser més sincer i més entregat.
Una abraçada. Mamen
No hay comentarios:
Publicar un comentario