* margalida - joan isaac

.

No sóc una persona polititzada, tot i haver pres alguna consciència del que passava en aquells moments que es preparava la transició, donat que jo era encara petita. Entre els meus amics més grans ó les tertúlies de la gent gran, sí que se´n parlava i fins i tot algún hi participava activament.
.
El meu pensament sempre s´ha decantat envers el diàleg i la comprensió, i sobretot per escoltar a la gent. Sempre m´ha semblat que les morts, sigui de quina sigui la manera de pensar dels qui la patíen, eren i són sempre inútils, per ser l´evidència d´un fracàs de convivència de les idees.
.
Faig aquest aclariment inicial perque fins avui no havía escoltat aquesta cançó i tampoc sabía de l´ existència de Joan Isaac. Però donat que ahir va ser el Día Internacional de les dones i acollint-me al grup de les mares, vull dedicar uns moments d´homenatge a elles, víctimes silencioses del moment i sobretot, a les dones que varen estimar i patir la mort de Salvador, a garrot vil, en una cel.la de la presó La Model l´any 1974, , a l´edat de 25 anys, tot i havent demanat el seu perdó totes les democracies europees.
.
Si, a més, la seva mort va ser inútil, donat que la Democràcia era ja a tocar... perquè doncs ?